L'agricultura del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: font de conservació i de paisatge

Factors principals que caracteritzen l'agricultura del Parc Natural.

La distribució geogràfica dels usos agraris del sòl és resultat de la interacció de diferents factors, dels quals destaquen l'orografia, la climatologia i l'edafologia. El Parc Natural està ubicat en una zona de mitja muntanya amb una elevada diversitat de relleus, orientacions i altituds (300-1.027 m).

L'element més rellevant de la climatologia del Parc Natural és l'elevada precipitació, que oscil·la anualment entre els prop de 900 mm al sector est i els més de 1.000 mm a gairebé la resta del territori. En latituds similars a les del Parc Natural, aquests valors es poden considerar habituals en zones de muntanya per sobre de 1.000 m d'altitud, però el fet que s'enregistrin en zones amb altituds d'entre 300 i 600 m representa una singularitat específica de la zona.

L'altre factor clau que condiciona el potencial agronòmic és el sòl. La geologia volcànica de la zona ha condicionat el desenvolupament d'uns sòls amb unes característiques edàfiques singulars. Els sòls d'origen volcànic proporcionen unes propietats d'elevada fertilitat amb una excepcional capacitat de retenció de nutrients. Un 31% de les 3.572 ha de sòls d'origen volcànic del Parc Natural tenen usos agraris. Aquests sòls presenten unes característiques particulars i no es troben en cap altre lloc de la península Ibèrica, fet que requereix una gestió agrària específica per conservar-los.

L'agricultura i la ramaderia que es desenvolupa al Parc Natural

L'agricultura present al Parc Natural té un fort vincle amb la ramaderia, la qual representa l'activitat principal en més del 90% de les explotacions agropecuàries. Aquest fet incideix de manera transcendent tant en els tipus de cultius i pastures implantats com també en el seu maneig. Predominen els cultius per a aprofitament farratger, i els cultius per a gra es destinen principalment a l'elaboració de pinso per a l'alimentació animal. Els cultius més habitualment implantats són els cereals d'hivern, el raigràs, el blat de moro i el sorgo, mentre que, pel que fa a les pastures, aquestes poden ser naturals o bé provinents d'una sembra amb diverses espècies.

En les explotacions ramaderes del Parc Natural hi ha una elevada variabilitat tant d'orientacions productives com també de sistemes productius implantats en cadascuna d'aquestes orientacions. En general, les explotacions que predominen són les de boví de carn (33%) i les d'oví i cabrum (21%), basades en un sistema productiu d'elevada extensivitat en què el bestiar aprofita els recursos que ofereix la terra de la manera més natural possible. L'eix principal d'aquesta ramaderia gira entorn de les pastures com a principal font d'aliment dels animals. Tota aquesta informació està ampliada a la publicació “L'agricultura i la ramaderia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa”, que ha desembocat en la iniciativa "Fet al Parc".

Interès ambiental dels espais agraris del Parc Natural i distribució en el territori

Els valors naturals i ambientals, la biodiversitat i la bellesa dels paisatges són alguns dels màxims exponents del Parc Natural. Aquests elements es reflecteixen en els camps de conreu, les pastures, els volcans, els boscos, les muntanyes i els cursos fluvials, i són producte d'un procés evolutiu conjunt de sistemes naturals i d'usos humans, així com de la sàvia combinació de les activitats agrària, ramadera i forestal.

De tota la superfície del Parc Natural (15.309 ha), el 71,9% és zona forestal amb predomini d'alzinars, de rouredes i de fagedes, que ocupen principalment les zones més muntanyoses i de més pendent, mentre que els espais oberts amb usos agraris del sòl ocupen principalment les planes del fons de valls. Tot i això, en zones de transició és habitual que aquests diferents usos del sòl es combinin de forma irregular i componguin un paisatge en forma de mosaic, que és el resultat d'un procés evolutiu conjunt de sistemes naturals i d'usos humans.

En una zona amb predomini de bosc, els espais oberts augmenten la diversitat d'ecosistemes, contenen espècies vegetals i animals específiques i dependents d'aquests hàbitats i aporten funcions ambientals diverses. Els espais oberts del Parc Natural estan ocupats principalment per cultius extensius, amb 2.522 ha, i per pastures, amb 1.321 ha, i també són presents l'horta (8 ha) i els fruiters (6 ha). El conjunt d'usos agraris ocupa una superfície de 3.857 ha, fet que suposa més del 25% de tota la superfície del Parc Natural. La rellevància d'aquest sector és el que fa que des de l'òrgan gestor del Parc Natural es treballi en l'àrea agrària, tant respecte a la millora del coneixement agronòmic com també a les externalitats generades per l'activitat agrària vinculades a la conservació del medi natural.

De tots els usos agraris del sòl presents al Parc Natural és en les pastures on es presenta una major diversitat d'espècies de flora i fauna, i aquestes tenen un maneig amb un baix grau d'intensificació, aspectes que justifiquen que es considerin hàbitats d'elevat interès ecològic. A més, mentre els cultius són habitualment en fons de vall, les pastures sovint ocupen espais de vessant i de mitja muntanya, entre zones forestals, la qual cosa afavoreix la formació d'un mosaic d'hàbitats d'elevat valor ambiental i paisatgístic.