Turisme de natura, la tendència de viatge amb millor pronòstic després de la pandèmia

Amb el pas dels mesos, tothom es pregunta si el turisme, a partir d’ara, serà com el d’abans. Quines destinacions es preferiran? Com es planificaran, els viatges? Per què -i com- es viatjarà?

Per una banda, segons el Govern de Catalunya hi haurà un abans i un després en la manera com viatgem, malgrat que encara no se sap com serà el comportament del nou visitant o turista postpandèmia. Segons els seus estudis, però, es viatjarà amb un objectiu, hi haurà una ultrasegmentació, s’evitaran les aglomeracions, caldrà connectar amb la demanda i caldrà apostar, tant sí com no, per la fidelització. La innovació i la sostenibilitat seran, sens dubte, les claus del turisme del futur.

Per altra banda, la plataforma de reserves Booking, segons les dades de què disposa, preveu un major nombre d’estades llargues –de més de 7 dies- per a l’estiu de 2021, respecte de l’estiu de 2019, entre altres motius a causa de les vacances acumulades d’alguns viatgers.

Fer que els desplaçaments siguin part del viatge, i no un simple tràmit, és un plantejament que promulguen experts en turisme com el Dr. José Antonio Donaire ( vicerector i professor de l’UdG i recercador a l'INSETUR). El catedràtic posa de manifest que el camí entre dos punts també forma part del lloc que volem visitar, i recomana fer aquests desplaçaments a peu o en bicicleta, o bé en transport públic per a distàncies més llargues, sistema que pot esdevenir un aliat a l’hora de regular els fluxos i establir llindars de càrrega.

A la Garrotxa, els pics d’afluència de visitants van ser inaudits, i van suposar un repte tant per al sector públic -que va haver de gestionar més fluxos de trànsit- com per al sector privat -que, amb uns aforaments limitats per llei, no podia donar resposta a la demanda amb la qualitat esperada.

Conscients dels reptes que planteja el turisme postcovid, especialment els relacionats amb la mobilitat, a la Garrotxa aquest any 2021 s’ha creat una Taula de mobilitat turística, que assessorarà la Taula de mobilitat comarcal per crear i desenvolupar una estratègia de mobilitat turística que sigui el resultat de la integració de les polítiques de mobilitat comarcal amb les polítiques de turisme sostenible definides a l’estratègia de la CETS a la Garrotxa 2021-2025, i que al mateix temps inclogui els Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

De fet, un dels reptes de la Taula de mobilitat turística és ordenar i gestionar els fluxos de visitants, integrant la mobilitat en la mateixa experiència turística, per tendir, d’aquesta manera, a reduir els impactes que genera la mobilitat turística.

Per a una destinació com la Garrotxa, aquests reptes relacionats amb la sostenibilitat no són res de nou, ja que el sector turístic d’aquesta comarca fa 25 anys que promou un model de desenvolupament turístic sostenible arrelat al territori, que combina el respecte pel medi ambient amb les necessitats i expectatives de les entitats, empreses i municipis que reben els seus serveis.
La concertació de l’estratègia turística entre el sector públic i el sector privat ha donat –i dona- bons fruits, permet arribar a consensos –més necessaris que mai en matèries com la mobilitat- i cohesiona la destinació, cosa que dona energies a tots els seus agents per emprendre iniciatives pioneres.

Un exemple ha estat acreditar agències de viatge amb la CETS (Carta europea de turisme sostenible) i promoure la creació i comercialització de productes turístics sostenibles com són les Experiències Garrotxa, que van obtenir el Guardó de Turisme de Catalunya l’any 2020 en la categoria d’Innovació en accions promocionals i comercialització.

En definitiva, si tot indica que les destinacions turístiques de natura, com la Garrotxa, seran les preferides per fer-hi turisme, per coherència amb l’estratègia de desenvolupament turístic del territori, caldrà continuar treballant per tendir cap a un model de mobilitat molt concret que permeti acollir i gestionar, de la manera més sostenible possible, els fluxos turístics postcovid.