Cultura
10 Jul
4
Des dels inicis de la humanitat ens hem mogut a través d’aquells “passos” que la geologia i els boscos ens han permès, i a través seu ens hem comunicat entre els territoris. El gran geògraf Pierre Vilar deia allò de: «La natura proposa, l’home disposa». Sobre aquestes primeres rutes “suggerides”, l’evolució històrica i cultural hi ha fet néixer cases, pobles, ciutats, i la necessitat de bastir cada cop millors i més perfectes infraestructures viàries. En època moderna, una de les iniciatives més potents va ser la construcció del camí ral (o sigui, reial) que sortia de la ciutat de Barcelona, passava per Vic i Granollers, travessava el Collsacabra i baixava a la Vall d’en Bas, per després, des d’Olot, enfilar cap a la Vall de Bianya, arribar a Camprodon i pujar fins a Molló i el Coll d’Ares, on des de l’any 1659 (Tractat dels Pirineus) s’havia situat la frontera amb el regne de França. D’aquest camí en conservem bàsicament dos trams, que avui s’han convertit en dos elements imprescindibles del patrimoni i del turisme cultural i esportiu de la Garrotxa: la (mal anomenada) “via romana” del Capsacosta (construïda entre 1683 i 1730), i el camí ral o camí “del Grau” que unia Vic i Olot (fet entre 1729 i 1731). Dels anys 90 ençà, gradualment els camins antics s’han erigit com un dels nous focus d’interès cultural, tant per als historiadors i arqueòlegs com per a les associacions lúdiques i esportives del nostre país. Continuar llegint
Autor
Miquel Àngel Fumanal Pagès - Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca