Tot i la significació d’aquest espai com reserva de la biodiversitat natural del territori s’ha de considerar que durant molt de temps ha estat un territori profundament humanitzat. L’espai conformat per petites valls entre muntanyes de relativa alçada ha estat sempre un lloc singular i àmpliament poblat i transitat de temps molt reculats. Podem considerar que el moment de màxima ocupació, a finals del segle XVIII, en aquest espai hi van arribar a viure més de 4.000 persones. La configuració general de l’espai és profundament abrupta, com el seu propi nom vol significat (garrotxa: terra aspra, de mala petja, de mal caminar).

La seva especial conformació topogràfica i la diversitat dels seus paisatges va determinar que el poblament fos molt dispers i no comptés amb nuclis de població significatius, a excepció d’Oix a la part garrotxina de l’espai i Baget a la part del Ripollès. Avui l’espai està repartit administrativament en 11 municipis de quals el que ostenta una major extensió en l’espai és Albanyà (en més de 9.000ha), sense deixar d’esser significatius Camprodon (5.000Ha), Montagut, La Vall de Bianya o Sales de Llierca, que havien estat alguns més fa ja quasi 100 anys (dels desapareguts podem recordar  Bassegoda, Baget, Oix, la Vall del Bac, Sant Salvador de Bianya) que avui estan annexionats a altres municipis, de major dimensió i amb implantació significativa a la plana.
 
La població resident, el rastres de la qual es poden seguir fins temps reculats (segles XII i fins i tot anteriors) es dedicava a l’agricultura de subsistència, a la ramaderia i a l’explotació forestal, sobretot al carboneig aprofitant els extensos boscos d’alzina,  estava organitzada en masos i masoveries al voltant de les nombroses ermites que trobem en l’espai, totes elles romàniques i que s’articulaven en parròquies, una organització del territori tardo medieval  prèvia a la divisió administrativa en municipis. Tot aquesta riquesa etnogràfica va ser perfectament recollida i retratada per Ramon Sala i Josep Mª Melció (mossèn Mel) al llibre Caminant per l’Alta Garrotxa, que de ben segur mereixeria una nova edició. No obstant avui els poc residents que resten són en general procedents de terres llunyanes i miren d’integrar-se en un espai que demana esforç i perseverança per poder-ho viure.
 
No podem concebre la realitat actual d’aquest espai sense considerar la història i les senyals que el seu poblament han deixat en el territori, profundament lligats a la seva forma de vida, que va evolucionar durant l’època moderna cap a una economia de total subsistència i que difícilment podia garantir la vida d’una població extensa com havia estat en altres èpoques. L’especial conformació morfològica del terreny ha fet que les comunicacions a l’espai no fossin fàcils i això obligava a desplaçaments a peu o amb animals de bast (animals de càrrega), ja que en pocs llocs era possible l’ús de carros i carretes. Aquesta situació que va ajudar a conformar l’espai durant molt de temps, amb la transformació del paisatge fins assolir la realitat que encara avui podem veure i ens resulta agradable, d’un espai en mosaic que es conforma amb prats entre masses boscoses de diferents espècies distribuïdes en funció de la seva altitud o la insolació.
 
De tota aquesta evolució avui en trobem restes evidents en aquest territori: les ermites encara en peu i restaurades per l’esforç dels Amics de l’Alta Garrotxa o els Amics de Sant Aniol, les restes d’alguns masos que veuen passar el temps que accentua el seu deteriorament i dels camps i feixes que aquests explotaven, però el més significatiu que podem trobar en l’espai son els seus valors naturals, que s’han conservat gràcies a una manera d’entendre el patrimoni que va ser pròpia en els moments de màxim poblament de l’espai i posteriorment a la disminució de la pressió humana, juntament amb les capacitats de recuperació dels mateixos ecosistemes.
 
És singular la geologia de l’espai, que conforma un sistema kartic, que dóna lloc a gran nombre de coves i cavitats que van ser utilitzades pels habitants més primitius de l’espai i han estat lloc d’important troballes arqueològiques. Igualment aquesta geologia dóna lloc a l’especial relació que aquest tipus de paisatge té amb l’aigua, que fàcilment s’escola per circular amagada de la vista  i tornar a aflorar en els llocs més inversemblants, fent que els rius i rieres juguin un joc de cuit amagar amb els visitants, amb gorges i basses d’un blau intents que donen lloc poc desprès a trams totalment secs per torna a ressorgir aigües avall.
 
És magnífic, però avui donar una ullada a l’espai des de qualsevol dels seus cims elevats i veure la immensitat d’aquest territori, on es succeeixen sense parar cims i mes cims excavats per torrents i torrenteres que l’hi confereixen la seva magnificència i singularitat, tot plegat recobert d’uns colors que en la primavera inclouen tota la paleta dels verds inimaginables i que a la tardor combinen el manteniment d’un verd blavós de les alzines amb les coloracions groguenques, vermelloses i ocres dels caducifolis.
 
Aixecar la vista en una parada en el camí i veure el majestuós vol de l’àliga daurada, apreciar el vol del voltor que sense cap esforç va seguint les corrents tèrmiques que semblen allunya-la ho per sempre del terra.
 
Igualment singular resulta la seva pau i la tranquil·litat que s’hi respira, difícilment pertorbada per sons humans, el silenci en el seu sentit més natural és una de les principals característiques d’aquest espai, on es poden sentir i meravellar-s’ha amb els cants del ocells, el dringar del aigua o el nostra trepig de la fullaraca i fins i tot si estem atents i en silenci podem apreciar els moviments esquerps i fugissers dels grans mamífers que poden trobar en aquest territori, el senglar o alguns cèrvids.
 
La magnificència de l’espai, però, pren una altra dimensió durant la nit, i és que la poca contaminació lumínica permet apreciar el cel nocturn amb tota la seva magnificència. La visió d’aquest espectacle en una nit sense lluna deixa una empremta difícilment oblidable en el nostra record.
 
La flora de l’espai té descrites un total de més de 1.400 espècies un nombre molt significatiu que demostra la diversitat d’ambients i ecotops que podem trobar-hi. Així, en aquest territori trobem retall significatius d’hàbitats singulars: boscos que avancen cap a la seva maduresa, espais fluvials amb molt bon estat de conservació, i cingleres i tarteres que permeten la vida d’animals i plantes singulars. Amb aquestes condicions tant particulars no és estrany que trobem algunes espècies endèmiques de plantes i animals o d’altres que es poden considerar en els seus límits de distribució geogràfica, tant centreeuropees com mediterrànies.
 
Tot plegat fa d’aquest espai un lloc on és agradable passejar i deixar-se portar per les emocions i sensacions que el contacte amb la natura ens pot proporcionar. Aquesta aventura avui resulta fàcil i de poc risc gràcies a les magnifiques i acurades indicacions de la xarxa de camins Itinerania que l’entravessen.
 
L’oferta turística per gaudir d’aquest espai natural privilegiat és cada vegada més gran: senderisme, excursions, barranquisme, curses de muntanya i altres activitats es desenvolupen de manera organitzada en l’espai. De tota manera cal sempre tenir present la fragilitat que te aquest territori i les afectacions que una excessiva massificació pot comportar.